Per què s'escriu? Reflexions de Jaume Cabre sobre l'acte creatiu

Un dels novel.listes més destacats del segle XX , Jaume Cabré, reflexiona al voltant de l'acte d'escriure en la seva obra El sentit de la ficció. A continuació, en reproduïm uns quants fragments: 

"És un gran misteri i es la pregunta que em fan sovint però que no sé respondre. Normalment ho soluciono dient que escric perquè, si no, rebentaria. Aquesta resposta és una boutade; és una manera d'explicar aproximadament que les raons per posar-me a escriure són profundes, íntimes i desesperadament inexplicables. És clar que també escric per explicar-me. I escric per mirar d'entendre'm. [...]

Per tant, m'imagino que escriure amb la intenció de mirar d'entendre'm, usar l'escriptura com a eina d'autoconeixement pertany a l'àrea de l'inefable: la creació, entre altres coses, suposa arrencar sentiments, vida, pensaments del no-res verbal i fer-los sorgir en forma i força de paraules i de sintaxi. D'on véns, on vas, qui ets, són les preguntes que et fa el policia i que es fa el filòsof. Però no són els únics: entre d'altres, l'escriptor també se les fa. Amb tot, per a mi, més important que saber per què escric, és saber i entendre per què continuo escrivint. Per què l'escriptor és capaç de fer aquesta inversió extraordinària de temps, de bocins de vida privada, personal i familiar, en favor de la vida artística, tot i que davant seu només té la incertesa d'uns resultats improbables? [...] 

Quan començo una novel.la no sé sobre què vull escriure, ni quant de temps hi hauré de dedicar, ni si val la pena l'esforç. Només sé que vull escriure, i malgrat el cúmul d'incerteses personals que solc arrossegar, m'envaeix una estranya fe en mi mateix perquè sé que la inversió en hores, energia i vida em durà a un resultat, bo o dolent, però no em durà al no-res. I durant el lent procés d'escriptura tinc un llumet pilot encès que és el grau d'apassionament i il.lusió amb què cada dia reprenc la feina i el contacte amb el material ja escrit. Si aquest apassionament decaigués o desaparegués, seria senyal que el material era eixorc o mort, i l'única resposta honesta amb mi mateix fóra abandonar-lo. Per a mi, escriure, com viure, és dubtar. Escriure és crear del no-res, o del dubte, amb el llenguatge. És un acte íntim que proporciona una alegria total perquè et veus capaç de penetrar en aquest món que estàs imaginant i que comença a existir amb les teves paraules".

Jaume Cabre, El sentit de la ficció