El plaer de l'escriptura

El plaer de l'escriptura
el plaer de l'escriptura

dimecres, 7 de maig de 2014

UN INSTANT

Era el moment que estava a la part del darrere de l’avió. Veia la bomba. Pensava en el moment que l’hauria de llençar, en el moment que esclataria.
Probablement extermini molta gent innocent.
Odieu-me si voleu, no en tinc cap culpa. Jo només compleixo ordres. No tinc dret a opinar.
No puc parar de pensar en totes aquelles morts que cauran sobre la meva consciència, al llarg de la meva vida.
Tot i que estic molt i molt amunt, els puc sentir cridant de por, com si fos la fi del món. Sento les sirenes d’alerta pel bombardeig; fins i tot, veig tots aquells nens que, ten petits, ja porten armes.
Fa temps que em vull revelar però, em tenen massa vigilat.
Ara mateix estan fent sonar l’alarma de llançament de bombes. Al mateix temps que la llenço, també llenço, o més ben dit, em cau una llàgrima.

                                                                                                            Ricardo Acosta 1.2

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada