El plaer de l'escriptura

El plaer de l'escriptura
el plaer de l'escriptura

dijous, 29 de gener de 2015

Tot anava bé fins que ...

Aquella nit d’hivern, vaig sortir de casa per anar a comprar al supermercat. Mai m’hagués pensat que passaria allò: taques de sang, morts, policies pistoles... Abans de  tot ens hem de situar en com va començar tot allò. Era vora dos quarts de deu i havia sortit de casa per anar a comprar el pa. Vivia al centre de París, a dos o tres minuts de la Torre Eiffel i a prop de casa hi tenia un petit supermercat. Allà hi tenien de tot però malauradament en arribar-hi  em vaig penedir de no haver-hi anat més d’hora, ja que estava tancat. Així que em vaig dirigir a un altre que supermercat que estava més lluny, però que estava obert.

En arribar-hi, vaig anar directament a la zona de la fleca. Tot anava bé fins que de sobte es va escoltar un soroll molt fort que provenia des de la entrada del supermercat. No sabia què passava, fins que de sobte vaig sentir uns trets que provenien d’una pistola que portava un home negre bastant corpulent. Llavors, vaig saber que allò formava part de l’atac terrorista que ja havia passat feia uns quants dies a l’altre  punta de Paris. Així doncs, vaig decidir que tractant-se de la gravetat del problema no em quedarien gaires hores de vida. Vaig intentar amagar-me tot el possible, però els intens van ser inútils ja que de seguida em vaig trobar a l’entrada del supermercat envoltats de cossos d’altres persones estirats al terra . El terrorista que es feia dir Amedy, ens va portar a mi i a dos ostatges més a una petita sala al costat del supermercat. Al passar les hores, vagi poder notar, pel soroll que feien que el policies ja havien arribat i, per tant, m’indicava que la notícia ja es feia eco per tot el món.


Finalment, en el pitjor moment i quan ja estava convençut de que del supermercat no sortiria viu , vagi veure com la meva viure tornava a néixer ja que amb un tret perfecte vingut d’un jove policia, matava al terrorista. Ara que  ja ha passat uns quants dies i encara que cada nit intento amb totes les meves forces oblidar el que va passar, avui em trobo en mig de la plaça principal de Paris envoltada de molta més gent per dir: JE SUIS CHARLIE!

                                                                                                      Núria Gandia, 3r d'ESO

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada