El plaer de l'escriptura

El plaer de l'escriptura
el plaer de l'escriptura

dilluns, 26 d’octubre del 2015

Mai podràs saber el que t'oferirà el futur

No fa gaires anys, uns amics i la meva família vam planejar unes vacances per anar a esquiar. Justament, la nit abans del dia de sortida, ens vam veure, i aquest matrimoni ens va convidar a mi i a la meva germana a quedar-nos a casa seva a dormir. Al final, ens hi vam quedar.

Era hivern, i ,mentrestant, l’estufa de llenya ja anava escalfant la vella casa. L’estufa se situava quasi davant de l’habitació on anàvem a dormir la meva germana i jo; per tant era l’habitació més calentona.
Vam sopar i va arribar l’hora d’anar-se’n a dormir. Vam ajustar les portes de l’habitació i ens vam ficar al llit. El marit, amb la intenció de revifar el foc perquè durés tota la nit, va agafar un pot d’alcohol, però en  apropar-se massa a l’estufa, aquest va petar. De sobte, les portes de la nostra habitació es van obrir, i la meva germana i jo no vam observar una altra cosa que un home de foc corrent pel passadís. No podíem sortir de l’habitació. Tot era ple de foc, el passadís incendiat, i el marit ,arrossegant-se pel terra, s'apagava el foc de sobre. Tot es va començar a omplir de fum, era horrorós. Vaig treure el cap per la porta de l’habitació, i vaig observar com el nadó de la parella s’apropava a una flama de foc. Vaig escridassar-la el més fort que vaig poder des de l’altra punta del passadís per espantar-la. Va reaccionar abans de cremar-se i se'n va anar. En aquell moment, em vaig sentir inútil davant aquella situació. Què podia fer? No em podia moure d’allà, de l’habitació; estava a càrrec de la meva germana de 5 anys; quan jo només en tenia 9 i a més no parava de cridar-me que anàvem a morir asfixiats. Havia de mantenir la calma com fos, però no em podia permetre el luxe que li passés alguna cosa..

De sobte, els veïns de dalt van baixar per veure el que passava, i davant aquell panorama no van dubtar a ajudar-nos i ens van treure d’allà. Els meus pares van arribar amb la policia i els bombers, i aquests es van endur el nostre amic cap a l’hospital.
Va patir ferides de segon i tercer grau, implantacions de carn, i encara avui dia, té cicatrius al cos. 

                                                                                    Dana Sánchez, 4t d'ESO

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada