AUTOSUPERAR-TE

El primer dia que vaig aprendre a parlar català, del que es pot dir bé, va ser un dia inoblidable en la memòria de la meva vida; ja quan vaig arribar a Barcelona amb dos anys, al 2004, em va semblar impossible parlar o aprendre aquella llengua. Em sonava a rus o xinès, sí, molt estrany. Però voldria dir que aquest objectiu el vaig assolir gràcies a la  meva professora de parvulari, la senyora Montserrat Puig Querol. Aquesta professora em citava les hores de pati per ensenyar-me paraules en català, i jo n'hi ensenyava en àrab. Mai oblidaré com em repetia sons i m'ensenyava les grafies catalanes. També, de vegades, em feia repetir frases i expressions curtes, per augmentar el meu vocabulari.

Recordo que una vegada em va dir: Yassin, per poder aconseguir alguna cosa has d'autosuperar-te. Jo només vaig fer que sí amb el cap i vaig memoritzar la paraula: a-u-t-o-s-u-p-e-r-a-r-t-e. Passats uns mesos, vaig preguntar-li el significat de la paraula que tant m'angoixava.

Llavors, em va dir: autosuperar-te, Yassin, és superar les dificultats que fan d'obstacle a l'hora d'aconseguir un objectiu. Mai no ho oblidaré.

Per això voldria donar-li les gràcies i salutacions per ajudar-me a “autosuperar-me”. Gràcies Montse!      

                                                                                               Yassin El Mail (2n ESO)